descobrint.. LLANÇÀ
Dins del municipi de Llançà hi ha nombroses zones forestals i platges de diversos tamanys i condicions: des de platges familiars de sorra o de grava, fins a cales diminutes, a les que es pot accedir generalment a peu.
El petit poble costaner de Llançà esta situat a 15 quilòmetres de la frontera de França, i té dues zones clarament diferenciades: el poble de Llançà i el Port de Llançà.
En el poble, construït al voltant de la seva plaça major, se situa el centre històric. El port s’ha desenrotllat al llarg d’aquest segle. El port i el poble tenen junts aprox. 4000 habitants.
Durant el període de les vacances aquest número s’eleva considerablement, en especial de l’1 d’agost al 15 d’agost; no obstant, es pot descriure Llançà com a lloc prou reservat i tranquil. La majoria dels visitants vénen de Catalunya o de França, Bèlgica i Alemanya.
Dins del municipi de Llançà hi ha nombroses zones verdes i platges de diversos tamanys i condicions: de la platja familiar de sorra o de grava, fins a les badies més xicotetes, a les que es pot accedir, generalment, a peu.
L’aigua de mar és, com en tota la zona del CapCreus, excepcionalment clara. El clima és suau i moderat. A l’estiu la Tramuntana porta una brisa fresca. El mateix vent a l’hivern porta condicions atmosfèriques, a vegades, aspres.
En el port nàutic de Llançà hi ha amarraments fins a 12 m. Hi ha prou amarraments per a lloguer i el transite.
Llançà ja va ser nomenat oficialment com ” mansió Lancio ” en el segle X. Fins després de la guerra civil els pescadors encara vivien en el poble i utilitzaven el port només per al seu treball.
Resum històric de Llançà:
– Any 974: primera menció de Llançà en documents.
– En el XVII. va ser visitat amb freqüència pels pirates.
– Al 1691 es va construir la capella portuària de la Mare de Deu.
– Al 1726 va ser vista la ultima nau pirata en la badia de Llançà.
– Al 1759 es va fixar la frontera actual en els Pirineus.
– En el segle XVIII es va produir un auge econòmic en la producció i l’exportació de l’oli d’oliva i de vi. Es van construir les primeres cases en el port de Llançà. Fins al segle XX. aprox.. 200 persones van viure allí.
– En el segle XIX la fil·loxera va destruir la collita del vi i, per tant. l’economia, fins llavors florent, del vi.
– Al 1870 es va plantar l’arbre de la llibertat que hi ha actualment en el centre de la plaça major.
– En 1887 el primer tren arriba a Llançà.
– Entre 1909 i 1913 van ser construïdes les carreteres a Colera i a Vilajuïga.
Allotjament en hotels i pensions de caràcter familiar o en cases i pisos de vacacions. Estos es lloguen sobretot a través de les agències locals o de privat. Nombrosos restaurants de diverses categories estan oberts tot l’any.
Hi ha nombrosos camins per a practicar el cicloturisme, així com circuits per a mountain-bikes. Pot practicar-se també el tenis, així com tots els esports nàutics; Centre de busseig disponible.
Connexió amb tren a Figueres en 25 min i autobús a Port de la Selva, Cadaqués, Roses i Empuriabrava.
[cetsEmbedGmap src=https://maps.google.es/maps?q=Llan%C3%A7a&ie=UTF8&ll=42.338245,3.227234&spn=0.483193,1.056747&cid=15262494979184594487&t=m&z=11 width=350 height=425 marginwidth=0 marginheight=0 frameborder=0 scrolling=no]————————————————————————————–
Imatges de Llançà
————————————————————————————–
Hola,
Moltes gràcies per al vostre web. Sou concisos i clars, doneu informació important i és agradable de llegir ( encara que m´ha costat de trobr val a dir). Només un comentari : la informació no sembla molt actualitzada, Llançà era com comenteu però d´això ja fa molts anys. Llançà ha canviat molt. Aquesta secció sens dubte…: ´La vida de la nit amb discoteques i pubs és animada en els mesos de l’estiu, però mai ascendix a un nivell de sorolls excessiu. La seguretat pública és excel·lent. Els voltants es poden abastar confortablement i ràpidament amb cotxe o amb taxi. Tren a Figueres, amb autobús connexions al Port de la Selva, Cadaqués, Roses i Empuriabrava.´ ja ha passat a la història, malauradament.
Cal actualitzar l´informació. ia fegir algunes fotos noves ( no treieu les antigues qeu son molt maques).
Molts gràcies!