Conseqüències dels incendis forestals
Aquí, el terreny és muntanyós i el clima sec de manera que la vegetació natural és principalment arbust: farigola, romaní, espígol, bruc, plantes espinoses, aromàtiques i coníferes. Tenen les fulles de mida reduïda per suportar millor la calor. Hi ha també moltes varietats de pi, populars per la seva facilitat de creixement i l’ombra que proporcionen. El sòl està cobert d’aquesta manera d’una catifa d’agulles de pi seques inflamables molt fàcilment, sobretot perquè aquestes fulles contenen resina. L’abandonament de les explotacions forestals ha portat a anar-los subsituint per ametllers, oliveres i alzines sureres, que cremen menys fàcilment, ja que tenen les fulles més grans que contenen més humitat que les de pi. Per reduir el risc d’incendi, cal tornar a introduir els cultius de certes espècies.
No obstant això, l’avantatge de les coníferes és que no moren del tot. Per exemple, quan les pinyes exploten sota l’efecte de la calor d’un incendi, les llavors se sembren espontàniament i acaben germinant pins joves. Aquest és un exemple de que la naturalesa també sap auto-regenerar-se. D’altra banda, després d’un incendi, sempre hi ha un risc de perdre la terra que cobreix les vessants rocoses de les muntanyes, ja que les arrels mortes deixarien de proporcionar-li una fermesa molt necessària sobretot en cas de pluges torrencials. Normalment, es trigarà dos anys i mig per fer reviure la vegetació i cinc per a què els pins tornin a donar ombra.
Els animals també pateixen en un incendi. Els animals de cacera se les arreglen, en general, per escapar, però els més petits són els que més pateixen; de la mateixa manera que es cremen els troncs dels, arbres, les espurnes en suspensió cremen ales de papallones, antenes d’insectes (que es veuen incapaços de moure’s pel fum), nius d’aus, ous de formiga, etc. ….. Això enriqueix el sòl amb minerals, però els animals no tornaran a una zona cremada per bastant temps perquè no podran alimentar-se.
Un altre risc ecològic com a resultat de repetits incendis que cobreixen una gran superfície, és l’assecament del clima a causa de la desaparició dels arbres. En condicions normals, els arbres transpiren en dies calorosos contribuint, per tant, a mantenir una certa humitat ambient. Això augmenta la saturació d’aigua de l’ambient, i juntament amb l’evaporació del mar, provoca finalment pluges a les zones boscoses. Pluges que disminueixen o podrien arribar a desaparèixer si es perd massa forestal a causa dels incendi.