Muntanyes de L’Albera, seguint el rastre del Neolític

Si bé durant els dos mesos d’estiu la densitat de la població de la regió costanera assoleix xifres rècord, vorejant tot sovint la saturació, a uns pocs quilòmetres, la gran àrea protegida de les muntanyes de l ‘Albera, que fa de frontera amb la França veïna (des del 1659 i gràcies al Tractat dels Pirineus, i seguint una línia imaginària entre les poblacions de Capmany, Espolla i Vilamaniscle), resta salvatge i pràcticament deserta.

Les muntanyes de l’Albera no són gaire altes, i eren, per tant,  la connexió més simple entre la península ibèrica i la resta d’Europa, en èpoques passades. Durant segles, particularment durant l’edat mitjana, les muntanyes de L’Albera van romandre habitades. I en cap altra part de Catalunya es conserva tal quantitat  d’estructures megalítiques (Menhirs i Dòlmens) com dins d’aquestes muntanyes baixes de silueta afable. Les estructures megalítiques proven que l’àrea va ser poblada durant l’edat neolítica entre 3500 i 1800 anys abans de Crist. Existeixen al voltant de vint indrets d’origen megalític. També es poden trobar dòlmens i els menhirs  al sud d’Espanya. Com van poder aquestes gents, que van viure en una època tan antiga i tan geogràficament dispars, construir un tipus d’estructures tan similars o gairebé idèntiques?

Dins d’aquesta zona hi ha també esglésies romàniques i castells medievals, com per exemple, el castell de Requesens, pel qual es pot fer una ruta molt interessant d’unes 5 hores. El castell de Requesens és una poderosa fortalesa situat al cim d’una muntanya enmig de la natura, envoltat d’alguns enormes cedres libanesos que van ser plantats pels propietaris del castell. Conduint en direcció la Jonquera, deixem la NII poc abans d’arribar-hi, en direcció a Cantallops. El camí es va enfilant a través d’un paisatge forestal alternant amb camps d’oliveres. Després de passar el bucòlic poblet de Cantallops, comencem l’aventura per camins de sorra . Es recomana accedir-hi amb tot terreny, encara que no és obligatori (abstenir-se cotxes esportius de poca alçada lliure a terra). Després de nombroses corbes assolim el cim i ens submergim en un bosc verd de faigs, roures i castanyers, i endinsant-nos en el Parc Natural de les Muntanyes de L’Albera.

Es pot accedir al castell en cotxe, i els últims 500 metres es poden fer a peu gaudint del paisatge, tot i que ens podríem trobar amb alguna que altra sorpresa, com per exemple, la sobtada visita d’un senglar espantadís, o tal vegada d’una vaca salvatge de les muntanyes de l’Albera. Aquestes vaques, entre 1,10-1,25 metres d’altura, viuen en total llibertat i són de gran interès per als investigadors. Compte amb les banyes afilades!

Al darrer revolt abans d’arribar al castell, trobarem una granja abandonada, ocupada per les vaques salvatges esmentades. El so de les seves campanes ressona per tot el bosc. El castell va ser restaurat per la família de la noblesa Rocaberti a finals del segle XIX. El castell ha estat deshabitat durant dècades i desprèn una sensació malenconiosa. A l’entrada hi trobarem un fulletó informatiu i un mapa, que indica una altra pista de tornada, més ben acondicionada, i passant per Sant Climent de Sescebes.

A mig camí, en un altiplà amb vistes meravelloses al Pic Neulos, la badia de Roses, així com al Pic d’Esquers i a la serra del Puig, trobem el menhir “Vilatoli”.
Com van poder els nostres avantpassats erigir aquests blocs de la pedra tan pesats? Probablement mai trobarem la resposta exacta. I per quin motiu? Potser volien deixar-nos una prova de la seva existència? Els llocs on resten aquestes estructures de pedres semblen seleccionats amb molta cura. Tan Dòlmens (forma més simple dels sepulcres de pedra, que prové del bretó i que vol dir taula de pedra) o els menhirs (pedra megalítica i amb finalitat religiosa) estan situats en llocs dominants o estratègicament favorables. No només el Vilatoli, menhir situat a la dreta del camí, sinó també el menhir Murtra, tot just un quilòmetre més endavant i a l’esquerra del camí. Mentre el dia es va fonent, un pot veure habitualment, un pastor tornant del camp amb el seu enorme ramat d’ovelles i els seus gossos d’atura. A Sant Climent de Sescebes ens retrobem amb la civilització.

Una altra excursió interessant és, a partir de Vilamaniscle, i seguint les traces del GR11, s’arriba, després d’uns 8 kms per un camí a través de matolls de Garriga, al monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, del segle X i a l’església romànica de Santa Maria de Colera, que es troba gairebé en el seu estat original.

Sant Quirze de Colera

Les restes del monestir inclouen una basílica meravellosa, la torre del campanar i les parets adjuntes. Els edificis estan dins d’una vall allargada al peu de les muntanyes del “Pic de la Calma”, el “Pic Jordà”, el “Coll de Banyuls” i el “Coll de Teixó”. En una pendent sota del monestir, una font de la millor aigua potable i fresca flueix en un vell rentamans. Els monjos utilitzaven aquesta aigua per regar tan jardins com conreus.

En el camí de tornada cap a Vilamaniscle, a mig camí aproximadament, prop de la carretera, el menhir “Mas de Roquer,” bé mereix una aturada.

Aquests dos camins són només una petita part de les excursions que es poden fer per les muntanyes de l’Albera. A Espolla, l’oficina d’informació té mapes i fulletons sobre aquesta àrea protegida. És sempre aconsellable parar a l’oficina d’informació local per aconseguir informació actualitzada i detallada d’una àrea o d’un poble. Recordeu també dur sempre aigua i una mica d’aliment. Un mapa excel·lent d’aquesta àrea és “Alt Empordà 2” amb una escala molt detallada d’1: 50.000.

[cetsEmbedGmap src=https://maps.google.es/maps?q=Sierra+de+la+Albera,+Mass%C3%ADs+de+l%27Albera,+66740+Laroque-des-Alb%C3%A8res,+Francia&ie=UTF8&ll=42.424217,3.061752&spn=0.23417,0.528374&hnear=Sierra+de+la+Albera&t=h&z=12 width=350 height=425 marginwidth=0 marginheight=0 frameborder=0 scrolling=no]