El claustre de Santa Maria de Vilabertran i la Schubertíada
Els Pirineus i el Mediterrani han estat durant llargs segles testimonis de la història occidental. Els Pirineus alberguen un ric tresor en monuments històrics de gran diversitat artística arribant a la seva esplendor entre els segles III i V dc. amb l’aparició d’un estil propi i singular, el Romànic Català.
El Romànic es troba singularment representat a Catalunya molt més que qualsevol altre estil arquitectònic, fins i tot molt més que el posterior Gòtic tan freqüent en la resta d’Europa. Després de la unió dels regnes de Catalunya i Aragó i la finalització de la reconquesta, a Catalunya es van construir nombrosíssims monestirs, ermites i convents d’aquest estil, producte del fervor arquitectònic instigat per prínceps i eclesiàstics, essent l’ordre benedictina la de major presència.
L’església de Santa Maria de Vilabertran ocupa un lloc destacat dins del conjunt de l’arquitectura catalana, pel fet que representa un estadi molt clar del canvi de les formes constructives entre els segles XI i XII. L’edifici es pot emmarcar dins dels dominants al segle XI, però algun dels seus detalls com els pilars, amb semicolumnes adossades, anuncien ja formes pròpies de l’arquitectura del segle XII.
El conjunt monàstic presenta un interès excepcional dins del context de l’arquitectura medieval catalana, per com ha conservat perfectament la disposició de les seves dependències entorn del claustre, construïdes unitàriament entre els segles XII i XIII, i la seva ampliació als segles XIV, amb la capella funerària dels Rocabertí, i durant el segle XVIII amb el flanc nord i un gran pati al sud del conjunt, que inclou altres dependències com l’hostal, que estaven fora del recinte de Clausura.
Després de la secularització de les esglésies parroquials en 1592, Vilabertran es transforma en acadèmia mundana i és destinada a diverses activitats. El 1794, per exemple, és presa pels francesos i després de la guerra civil espanyola (1936-39), és utilitzada com a caserna.
Sota l’apadrinament del bisbe Cartanyà de Girona el 1945 es protegeix definitivament el monestir. Entre 1948-1955, es van realitzar treballs importants de reparació supervisats per l’arquitecte Pelagi Martínez. El 1980 es restaura de nou, aquesta vegada per l’arquitecte Bebet Cervera.
El monestir i el poble de Vilabertran bé valen per sí sols una visita. Gaudeixen del privilegi de la tranquil·litat, el clima i la bellesa autèntica de L’Empordà. Des de fa alguns anys s’organitzen amb admirable encert un cicle de concerts dedicats als amants de Schubert.
La “Schubertíada” se celebra cada any durant 5 caps de setmana entre agost i setembre a la basílica del monestir de Vilabertran. Obres i cançons (Leaders) del compositor vienès Franz Schubert són ofertes per intèrprets reconeguts arreu del món. L’acústica de l’església conventual, l’alta qualitat interpretativa i l’ambient medieval del poble fan d’aquestes tardes musicals una experiència interessantíssima i segur molt, molt agradable.
Si assistiu a cap dels recitals, no deixeu de visitar, abans o després, el monestir o alguna de les exposicions que s’organitzen simultàniament a la “Schubertíada”.
Ajuntament:
c/Comuners de Castella, 10
17760 Vilabertran, Girona
Tel. 972 505 902
Fax. 972 502 831
Mail: [email protected]
Web: www.vilabertran.com
