La vall del riu Muga
Estem tan orgullosos de la nostra costa, la Costa Brava, que sovint ens oblidem dels Pirineus i d’altres àrees properes i encantadores que valen també una visita. Desitgem fer un esforç perquè els nostres lectors es familiaritzin amb aquestes zones no tan conegudes, i, en aquest cas, descobrir plegats un dels paisatges més pintorescs de la regió: la vall del riu Muga, i el pantà de Darnius-Boadella. 
La vall es troba tot just a mitja hora en cotxe de la costa. Els viatgers impacients poden arribar-hi agafant la N-II a Figueres en direcció a La Jonquera, i pocs quilòmetres abans d’arribar-hi, a l’esquerra trobarem el poble de Pont de Molins 
on comença la vall de la Muga. D’altres prefererireu arribar-hi per la carretera secundària que passa per Garriguella tot gaudint d’una carretera de corbes amables i d’un paisatge que podria ben bé assemblar-se al de la Toscana italiana.
La Muga i el bosc fresc ens faran oblidar ràpidament la calor de l’estiu. Pobles petits com ara Biure, 
Les Escaules i Boadella són dignes de visitar. La Muga convida a banyar-se i el bosc a caminar. Recomanem als nostres lectors portar un mapa local i descobrir la zona per un mateix. Segur valdrà la pena.
El clima, la vegetació i la fauna de la vall de la Muga
El clima de la vall correspon al clima típic mediterrani: calorós i/o humit (sec a l’estiu, hivern suau, i plujós a la tardor i primavera). Les temperatures són bastant moderades amb una mitjana anual de 17ºC. Les temperatures mitjanes al gener són de 13ºC, i el mes més calorós, l’agost, poden pujar fins als 30ºC. La precipitació és de 680 mm anuals. La Tramuntana bufa sobretot a l’hivern, i al voltant de 60/70 dies l’any.
Per norma general no acostuma a nevar, i si ho fa, no qualla durant gaire temps. Així mateix, les calamarsades, temudes pels agricultors en èpoques de plantació i collita, són també molt esporàdiques. Durant la tardor, les precipitacions fan pujar el cabal de la Muga, però al contrari que en temps passats, no hi ha perill de desbordament des que es va adreçar el curs riu quan es va construir, el 1969, el pantà de Darnius-Boadella.
La vegetació és de tipus mediterrani. El color verd dels pins cobreix les muntanyes tot l’any combinat a més, amb roures, alzines sureres, i tota la resta de sotabosc (bruc, romaní, gingebre, heura, etc). Al llarg de la Muga, multitud d’arbres formen petits boscos temptant el visitant a buscar una ombra on poder reposar una estona.
Alternant camps i jardins, hi trobem roures i oliveres majestuoses i verdes. Les oliveres del “Carrer Sec” a Boadella són les més velles i més altes de L’Alt Empordà. I a la tardor, trobem una gran diversitat de bolets entre la molsa de les muntanyes adjacents.
La influència de l’ésser humà, amb el temps, ha anat modificant la fauna de Boadella i del seu entorn. Les granges més antigues encara tenen noms d’animals, que ja fa temps que es van extingir a la regió, com per exemple “Cau de Llop”, o “El Corb”. A les muntanyes, però, el senglar segueix estant establert. I també trobem esquirols, conills, llebres.. A la zona hi habita una gran varietat d’ocells i molts ànecs salvatges, que sovint juguen als marges o a dins l’aigua de la Muga. Als jardins hi construeixen els nius i hi canten (depenent de la seva habilitat i propensió) òlibes, perdius, coloms, cucuts, pardals, i també el sempre alegre pit-roig.
La varietat de peixos a la Muga ens dóna informació sobre la qualitat de l’aigua neta i fresca. Abunden carpes, i la població de truites es regenera cada any. La pesca esportiva és permesa en grans parts de la vall; n’hi ha prou amb un permís bàsic (informació al restaurant de Boadella).
La vall de La Muga i la seva història
L’any 844 Boadella (en aquella època “Buchatella”) va pertànyer al comtat de Besalú i era propietat del monestir Sant Martí de les Escaules. Aquesta història s’inclou en un document, que Karl el calb va donar a Adulf, primer abat reconegut del monestir. L’any 977, el lloc va ser passar a anomenar-se Bozelego, i poc després Bodelego. A començaments de 1115 els municipis de la vall de Muga varen passar a pertànyer a l’església de Santa Cecília de Terrades.
Una mica més tard, al 1123, Ramon Berenguer III va confiar la regió als Comtes d’Empúries. Els barons de Boadella van sorgir d’una branca de la família noble Vilamarí, i van transformar el castell en un palau gòtic, esmentat per primera vegada el 1321.
Fins al segle XVI, la família Vilamari va conduir el destí de la vall i el dels seus habitants. A partir de llavors, es van començar a succeir diversos canvis de propietaris: Antic d’Almogaver, Albanell etc.
Al segle XVII la població no només havia de pagar amb aliments al Sr. Noel, propietari del castell, sinó també al monestir Sant Pere de Rodes. El 1691, Escaules es va convertir en part de Boadella. Al s.XVIII, la vall va experimentar una crescuda econòmica. Els habitants, alliberats de la pressió del feudalisme medieval, van construir nombroses cases noves, que van ser passades als hereus de les famílies.
Durant la Guerra dels 30 anys, França va ocupar la vall, i la població va fugir a les muntanyes per salvar la vida. A la guerra dels carlistes, els habitants de la vall van passar a fer costat als liberals d’Isabel II.
El període de la guerra civil (1936-1939) va ser particularment amarg per a la vall, i la repressió va afectar en gran manera als ciutadans dels pobles petits; es van executar públicament a nou persones, tots republicans ,.
Després de la guerra civil, la pau va tornar. Els habitants van tornar a les seves tradicions rurals, que han perdurat fins al dia d’avui.
[cetsEmbedGmap src=https://maps.google.es/maps?q=panta+darnius-boadella&hl=es&ll=42.353724,2.854042&spn=0.234433,0.528374&sll=42.272456,3.210248&sspn=0.469473,1.056747&t=h&hnear=Panta+de+Darnius&z=12 width=350 height=425 marginwidth=0 marginheight=0 frameborder=0 scrolling=no]