La seguretat al mar

Durant els mesos d’estiu el mar rep una multitud de visitants forans que coincideixen amb els seus habitants naturals: els peixos. Banyistes, surfistes, embarcacions d’oci, iots, vaixells pesquers esportius i professionals de totes les mides … Tots aquests actors coincideixen en temps i espai, arribant-se a produir, puntualment, danys.

L’experiència ens diu que la major part d’aquests incidents adversos es podrien haver evitat. Cada part involucrada té drets i obligacions. De la mateixa manera que passa en terra ferma, al mar hi ha una legislació estricta que regula la convivència; la ignorància no és excusa alhora d’evitar un càstig. La legislació marítima no és gens fàcil, i la seva extensió i profunditat s’assembla a la terrestre; és per això que no pretenem fer un repàs exhaustiu, i mirarem de resumir només les normes particularment importants per a una correcta convivència dins l’entorn marí.

La norma principal que sempre prevaldrà és la de protegir al més feble. Per exemple, si una llanxa a motor i un banyista es creuessin, l’embarcació ha de cedir el pas al banyista i envoltar-lo, ja que el banyista no pot envoltar a l’embarcació, amb la força dels seus braços i cames. En el cas d’un encreuament entre una llanxa a motor i un veler, s’aplica el mateix principi: la llanxa de motor ha de cedir l’espai ja que el veler és menys maniobrable.

Entrem ara en detalls. Començarem fixant-nos en les distàncies lliures a la costa que cal deixar per poder pescar:

– Els vaixells de pesca d’arrossegament registrats a la regió tenen dret a pescar a partir d’una profunditat de 50 metres. Aquesta norma, que a primera vista pot semblar vaga, no ho és en absolut. Les profunditats del mar estan indicades amb detall tant en cartes nàutiques com en els programes informàtics de cartografia nàutica. Les autoritats marítimes saben exactament en cada punt de la mar si un vaixell pesquer està dins de la zona legal o no.

– Els petits vaixells de pesca han de respectar una distància a la costa de 3 milles nàutiques (o marítimes) per començar el seu treball. (La milla nàutica és la unitat de distància que s’utilitzaa al mar, i correspon la seixantena part d’un grau de meridià, de manera que l’arc corresponent a 1 minut té exactament 1852 metres). La mateixa distància de 3 milles a la costa, s’aplica a l’aficionat que pesca des d’una embarcació, sense importar el sistema emprat (línia, palangre, xarxa, canya ..).

La llei és ben clara: si ens trobem tranquil·lament pescant en el nostre vaixell a la badia de Llançà, (per tant ens trobaríem a una distància de la costa, inferior a 3 quilòmetres) hem de saber que estaríem cometent una il·legalitat, si bé cal dir, que àmpliament tolerada. Les xarxes o altres utensilis per a pescar, col·locats a prop de la platja, són també il·legals, però en ser una propietat privada, no tindríem el dret a tocar-los, fora que vulguéssim incórrer en problemes legals. Si se’n troba cap, cal avisar a l’autoritat competent.

Un pescador aficionat ha de respectar sempre una distància de 300m de distància als vaixells dedicats a la pesca professional.

En tots els casos s’ha de tenir una llicència de pesca (i una assegurança). Es pot aconseguir una fàcilment i per pocs diners en qualsevol confraria de pescadors.

Existeixen 3 tipus de llicència:

Nº1: permet la pesca a tota la superfície del mar

Nº 2: permet als bussejadors pescar sota l’aigua

Nº 3: permet pescar a la superfície i sota l’aigua.

Aquesta última llicència és vàlida també per als acompanyants.

Generalment qualsevol submarinista que estigui fora de les zones marítimes reservades per als banyistes, ha d’indicar visiblement la seva posició amb una boia, de color taronja per als submarinista a pulmó, i vermell-blanc per als submarinista amb ampolla d’oxigen. El submarinista ha d’estar dins d’un diàmetre màxim de 15 metres de la boia i els vaixells han de mantenir una distància mínima de 25 metres de la mateixa.

Si un grup de submarinista practiquen el seu esport des d’una embarcació, aquesta ha de mantenir hissada la bandera “Alfa” (blau – blanc: prohibeix a les altres embarcacions acostar-se a menys de 100 metres de distància).

La pesca submarina amb ampolles i arpó està totalment prohibida. Fins i tot pescant amb arpó en submarinisme lliure/ a pulmó i amb base en una embarcació, correríem el risc a rebre una sanció, si a l’embarcació s’hi trobessin ampolles d’oxigen.

Únicament s’autoritza a utilitzar arpons manuals o impulsats per mitjans mecànics, i el fusell no es pot tenir carregat fora de l’aigua

De nit, tan el submarinisme amb ampolla com i la pesca submarina, estan totalment prohibits.

El patró d’una embarcació a motor ha d’estar en possessió del permís de navegació corresponent a la de la embarcació i la potència del motor. Les embarcacions a motor poden apropar-se a la costa a una velocitat màxima de 3 nusos a les àrees marcades per una boia verda i una de vermella. Quan entrin dins d’un port, ho faran també a una velocitat màxima de 3 nusos.

I els banyistes?

Els municipis tenen l’obligació d’assegurar les platges per als banyistes amb boies grogues. En aquestes zones els banyistes tenen el dret de fer ‘gairebé qualsevol cosa!, encara que amb algunes excepcions. En un cas d’emergència, una embarcació pot penetrar en aquestes zones delimitades per boies.

Aquest article a alguns/es els semblarà avorrit i massa restrictiu, ple de “està prohibit”, “és il·legal”, “cal respectar”, etc., però des de l’equip de CapCreus Online pensem que més val estar informat que haver-se de lamentar, i que la convivència marítima necessita d’alguna cosa més que regles, sobretot durant l’estiu, però la gent ha de respectar les que hi hagi. Us desitgem unes bones vacances ja sigui a la platja, navegant, pescant.. o ballant a la disco!