La biblioteca del Castell de Peralada

Peralada no és tan sols un lloc per a l’oci gràcies al seu camp de golf i al seu Casino; també és igualment un centre cultural i artístic important que comprèn un museu, una biblioteca remarcable i un auditori pels seu festival de música d’estiu.

Ens concentrarem en la biblioteca. Aquesta va ser creada durant l’època comptal, i reformada i ampliada a l’època de Miquel Mateu, protector del patrimoni escrit com el dels Médicis a Itàlia, el gran col·leccionista francès del s.XV Jean Grolier, i dels bibliòfils anglosaxons com Lord Spencer i Sir Thomas Phillips.

Aquesta biblioteca és principalment una gran col·lecció d’obres de bibliòfils. Conté exemplars extravagants amb dedicatòries autografiades, anotacions marginals, ex-libris d’antics propietaris, exemplars numerats i edicions limitades impreses en paper especial.

Algunes obres úniques tenen un gran valor intrínsec. És possible fer una lectura a través de tots els temps i de tots els temes. La selecció dels llibres que es presenten als visitants és molt àmplia, i encara que s’han exclòs algunes obres (Bíblies, llibres de música, literatura infantil, literatura dels clàssics grecs i llatins) no resten importància al conjunt.

La biblioteca es troba en el que foren les habitacions dels frares i la casa principal de l’abat de l’antic convent carmelita, fundat al segle XIV.

Al segle 19, el castell i el monestir van passar a ser propietat de la família Rocaberti. El 1876 comencen els treballs de reforma de l’església del convent. Antoni de Rocaberti, comte de Zavellà, i Tomàs de Rocaberti, comte de Peralada, i fins llavors ambaixador espanyol a París, l’any 1888 traslladen la seva residència permanent a Peralada i creen la biblioteca. També van crear una escola per al teatre i la música. Aquesta època meravellosa va acabar a finals de segle amb la mort dels dos germans i sense descendència.

Va ser  l’any 1923, quan Miquel Mateu va assumir el control del complex, després d’anys d’abandonament i pillatges. Va dur a terme treballs de restauració donant feina als veïns de la població. També va ampliar el número de volums de la biblioteca (en aquella època en tenia prop de 20.000 i avui en dia disposa d’uns 80,000 llibres). Mateu era un col·leccionista apassionat; sempre que assistia a un dinar oficial, guardava la carta del menú i la arxivava a la biblioteca. Mateu va desenvolupar una gran passió per col·leccionar exemplars de “Don Quijote” de Miguel de Cervantes. Actualment s’inclouen entre els tresors de la biblioteca, 1000 volums de “Don Quijote”, en diferents idiomes i de països tan distants com Rússia.

Martí Costa va ser un simple veí del poble que va treballar, a consciència i de manera autodidacta, consagrant la seva vida a la feina d’arxiver de la biblioteca fins el 1985. La biblioteca està a la part sud-oest del convent i ocupant 5 sales: 2 per a l’exposició dels llibres, 2 per a l’arxiu, i la restant, per a la dependència de D. Miquel Mateu.

Alguns llibres són molt valuosos degut a la seva antiguetat, com és el cas de llibres gòtics i incunables (nom donat a les obres que es remunten a l’origen de la impressió és a dir, que són anteriors a l’any 1501).

Els primers incunables es publiquen a partir de la invenció de la impremta per Gutenberg a Alemanya el 1455. La primera impressió es va establir a Itàlia el 1463, a França el 1470 i a Espanya el 1473 a València, i més tard a Burgos, Salamanca, Alcalá, Barcelona, ​​Saragossa. . . La col·lecció d’incunables inclou un total 200 títols, edicions europees impreses a Basilea, Venècia, Roma, Florència, Nàpols, Nuremberg, Augsburg, Colònia, París, Lió i Ulm. L’edició més antiga correspon a un volum titulat ‘Sermons de Robertus Caracciolus’ imprès a Venècia per Francisco de Formis el 1472. En general, els temes són religiosos, les principals obres són: una ‘Gramàtica de Nebrija’ publicada a Roma en 1489, un ‘Malleus Maleficarum’ d’Enric Institor, Nuremberg, 1494-1497, ‘Las Siete Partidas’ d’Alfonso el Sabio, publicada a Sevilla el 1491, la ‘Practica’ Joannis Miquelis Savonarola, Venècia, 1497, i la reputada “Cosmografia” de Claudi Ptolomeu, un dels llibres de la biblioteca amb més abundància d’il·lustracions  i mapes (que encara no reflecteixen el Nou Continent), que va ser imprès el 1482. El ‘Liber Chronicarum ‘ de Hartmann Schedel imprès a Nuremberg el 1493, és una obra extraordinària tant pels seus gravats com pel seu format.

A la biblioteca s’hi troben de la mateixa manera 1.300 manuscrits d’on 800 són títols (executòries) de la noblesa. L’estudi d’alguns d’aquests manuscrits (regalies, arrendaments, contractes, reduccions d’impostos) va permetre l’aprofundiment del coneixement de la història i la literatura. El títol de noblesa va ser concedit pel rei per les gestes glorioses d’algunes de les persones. Incloïa l’escut de la família, l’arbre de la família i la verge o el sant, patrons de la família noble. Els escrits van ser fets en pergamí, vitela o paper, enquadernació era pergamí, pell o vellut. Les principals famílies nobles catalanes que hi figuren són: Agulló de València (segle XVII ), Casas de València (segle XVIII ) Folch del Pou Torrel de Barcelona (segle XVIII ), Ferrer de Berga, Ferrer Tarragona, Palau de València (s. XVIII). El títol de noblesa més antic data del 1460 i va ser concedit a la família Mayorgas pel rei Joan de Castella, i el més recent és del 1893. Alguns títols delsXVI, com el de Gonzalo Pere Aguilar, concedit a Valladolid el 22 desembre 1557, conté una gran quantitat d’elements decoratius: quadres religiosos, elements florals … Els còdexs són una interessant classe de manuscrits (per descomptat manuscrit significa escrit mà), ja que tenen la particularitat d’haver estat escrits sobre pergamí. Hi ha una gran diferència entre els que han estat adornats amb nombroses miniatures i els que no tenen il·lustracions. També s’hi troben missals i d’altres llibres litúrgics destinats a reis i a membres de la família reial.

Una enumeració completa de la biblioteca excediria la capacitat de l’article que ens ocupa, però esmentem la secció dels llibres prohibits pels censor oficials. Per exemple el llibre calumniós contra la reina Marie-Antoinette amb el títol “Assajos històrics sobre la vida de Marie Marie-Antoinette d’Àustria, reina de França”, publicat a Londres l’any 1789. Els llibres que se solien censurar, abarcaven temàtiques diverses: literaris com els escrits de La Fontaine o la vida de Casanova, religiosos de caràcter heretjós, o amb il·lustracions anatòmiques considerades com obscenes.

La biblioteca de Peralada és doncs una biblioteca rica en obres d’arreu d’Europa. L’entrada és al costat dret del castell i és accessible als investigadors en horari de matí