Submarinisme a
la Costa Brava |
La Costa Brava acull un turisme especialitzat
en les excursions subaquàtiques fins el punt
de ser una de les destinacions preferides al Mediterrani
Occidental.
|
|
Per què vénen milers de persones a l'any per
a bussejar en les nostres aigües? La veritat és que la nostra
costa ofereix paisatges submarins i sorpreses faunísticas
que romanien en el misteri abans de la invenció de l'escafandre autònoma
per Jacques-Ives Cousteau en els anys 40.
Un dels passejos submarins que més m'agraden és levitar sobre
un prat d'herba marina acariciant les puntes de les seves fulles amb els
meus dits. |
Aquests prats marins són coneguts entre els pescadors
de la Costa Brava com "alguers", no obstant no es tracta d'algues
sinó d'autèntiques plantes amb arrels, tiges subterrànies
i flors amb fruits que fa milions d'anys es van adaptar a viure en aigua
salada. L'herba marina més estesa en el nostre litoral és
la posidonia (Posidonia oceanica) i té un paper ecològic
fonamental perquè actua de guarderia d'alevins de peixos, i dóna
recer a organismes que només es troben sobre les fulles madures de
la posidonia. |
 |
Aquesta herba marina és una productora molt efectiva de
diòxid de carboni que s'acumula en forma de rizomes enterrats
amb el pas dels mil·lennis sota el mantell del prat marí.
El govern autònom de Catalunya, en col·laboració
amb universitats locals ha posat en marxa una campanya de supervisió
de l'extensió dels prats marins a la Costa Brava per a
avaluar la seva regressió així com les mesures per
a detindre-la.Una altra de les satisfaccions que atrauen als bussejadors
en la nostra costa és la contemplació del coralígen.
|
Morena Mediterrànea.
©PepeNavarro |
|
|
| Què qué és el coralígen? Ha vist
vostè la paleta d'un pintor a l'oli? Probablement se la podrà
imaginar... Colors calents com el roig viu, taronja, groc canari, rosat,
al costat de tonalitats morades, blaus, violeta i una infinitat de colors,
tots ells abigarrats en una petita superfície. És la pell
d'esponges, briozoos, corals, algues calcàries, pòlips colonials
o solitaris que ocupen fins a l'últim centímetre quadrat de
roca en racons foscos on les algues fotófilas no arriben a proliferar. |
| A mi m'agrada gaudir de les textures
del coralígen i del seu barroc cromàtic que descobreixo
amb la meva llanterna de busseig, aquesta comunitat biològica,
de naturalesa més zoològica que botànica,
és un aparador de sorpreses per al detallista que li
agrada d'entretenir-se amb les coses petites. |
Corall
Vermell del Cap de Creus
© Pepe Navarro
|
|
 |
|
| El meu avi m'explicava que va haver de fer un viver de llagostes
a l'embarcador davant de casa seva per a mantenir-les vives doncs pescava
amb freqüència moltes més de les que podia consumir la
família. Eren altres temps en què les llagostes proliferaven
i eren freqüents fins i tot just baix la trencant de la mar. Jo no
he tingut el privilegi de viure aquelles èpoques d'abundància
pesquera, però paradoxalment he pogut mirar-me cara a cara amb les
llagostes en el seu ambient, allà on el meu avi mai les va veure. |
Aquests crustacis són uns incondicionals del coralígen,
els encanten les anafractuositats de les roques, són tímides
i amb freqüència les detectem en els seus amagatalls en veure
les seves inconfusibles antenes projectades des del seu amagatall cap al
món exterior. Els avistamients de llagostes són afortunadament
comuns a la Costa Brava i sens dubte constitueixen una satisfacció
entre els bussejadors. Els llamàntols són més escassos
però presenten una notable territorialitat que fa possible visitar-los
en els seus amagatalls en immersions successives. |
 |
| La Costa Brava és un
formatge de gruyère allí on els penya-segats
de pedra calcària es troben amb el mar. L'aigua de
pluja ha erosionat les entranyes de la roca creant passadissos
que en moltes ocasions es connecten amb el mar. La immersió
en coves submarines requereix una preparació especial
i un equip adequat per a la seva pràctica segura. |
|
|
|
Hi ha entorns semitencats de bellesa espectacular aptes per al bussejador
menys experimentat on es pot contemplar contrallums mirant cap a la claredat
de l'entrada, o es poden explorar cambres d'aire amb estalactites de formes
fantàstiques. En el cor de la Costa Brava, a les Illes Medes, es
pot contemplar meros grans com a mobles a curta distància, el seu
comportament és diferent que en altres llocs en gaudir de total protecció
contra la pesca i també degut a que alguns bussejadors els ofereixen
aliment.
És gairebé impossible bussejar a les Medes sense
veure un mero, i a més amb freqüència ens trobarem embolicats
per un eixam de sargs i obladas com si estiguessim submergits en un Aquàrium
d'última generació. |
Les Illes Medes estan a una milla de distància de
L'Estartit i constitueixen una reserva natural, hi ha sortides diàries
amb vaixell per visitarles en excursions subaquàtiques o per a veure
el fons a través de la quilla de vidre. Una altra reserva interessant
és el Parc de Cap de Creus on les aigües solen ser més
transparents per efecte dels corrents i gràcies a què no desaigüen
rius importants en les seves proximitats, es pot visitar els seus fons marins
concertant sortides de busseig a Roses, Cadaqués o Port de la Selva.
La tercera reserva marina que esmento és la de Sa Negres a Begur.
|
 |
A part de les zones protegides hi ha molts quilòmetres
de costa fascinants que val la pena descobrir, jo recomano
el massís del Montgrí, entre L'Estartit i
L'Escala al qual s'accedeix des de qualsevol centre de busseig
situat en aquestes dues poblacions. |
|
Immersió
a les Medes.
©PepeNavarro |
|
|
| La manera més segura de descobrir el busseig per primera
vegada és deixar-se portar de la mà d'un professional en el
que aquí anomenem un "bateig de busseig". Normalment costa
uns 40 € i l'experiència consisteix a bussejar acompanyat d'un
monitor a poca profunditat durant uns 25 minuts. Els batejos poden realitzar-se
des de la platja o la costa o des del barco segons la logística del
centre de busseig, però en qualsevol cas no es poden realitzar en
les reserves marines perquè allí només es permet l'accés
a bussejadors titulats ja que la fràgil naturalesa dels organismes
del fons podria veure's danyada involuntàriament per les incursions
de persones inexpertes. |
Si la primera experiència resulta molt satisfactòria
es pot donar el pas cap a l'obtenció d'una titulació de
busseig. Això implica concertar un compromís amb un instructor
qualificat en un centre de busseig on se seguirà un curs teorico-práctic
al final del qual s'obté una llicència per a bussejar.
El sistema d'ensenyament més estès a la Costa Brava és
el PADI (Professional Association of Diving Instructors),
aquesta escola internacional de bussejadors és la més popular
en tot el món i les seves llicències estan reconegudes en
tots els mars. El preu del curs bàsic de busseig és d'uns
350 € i la seva duració és a partir dels 4 dies com
a mínim. |
|
El busseig és una activitat addictiva, com més
es practica més es gaudeix, cada vegada més s'està
convertint en una activitat familiar on els petits a partir de 12 anys
poden titular-se i compartir l'afició amb els seus pares. Els centres
de busseig son el punt d'informació on vostè podrà
satisfer la seva curiositat sobre els possibilitats d'aquesta nova forma
de conèixer la Costa Brava.
Feliçes capbussades!
|
| |
L'Andrés
Fernandez Vilar, es llicenciat en Biología per L'Universitat
Central de Barcelona on es va especialitzar en biología marina.
És Instructor PADI desde l'any 2000.
Les fotografíes d'aquest article han estat cedides per en
Pepe Navarro.
|
|
|
© abril 2000 |
